Lo carbon (dau latin: carbonium) es una ròca sedimentària d'origina organica, de color negre o marron escur. Servís subretot coma combustible fossil a causa de son poder calorific enauçat mercé a son contengut majoritari de carbòni.
Durant plusors milions d'annadas, l'acumulacion e la sedimentacion de brigalhs vegetals dins un environament de tipe torbièra provoquèt una modificacion graduala de las condicions de temperatura, de pression e d'oxidoreduccion dins lo jaç de carbon que menèt, per carbonizacion, a la formacion de compausats de mai en mai rics en carbòni : la torba (mens de 50 %), lo lignit (50 à 60 %), la olha (60 à 90 %) e l'antracit (93 à 97 %). La formacion dels jaciments pus importants de carbon comencèt al Carbonifèr, de −360 a −295 Ma.
Las resèrvas mondialas de carbon son estimadas a 22 436 EJ (exajoules) fin 2020, dont 25,8 % als Estats Units, 15,5 % en China, 12,5 % en Russia, 12,1 % en Austràlia e 12,0 % en Índia, siá 134 ans de produccion al ritme de 2021 ; aquesta produccion es a 87,7 % situada dins sièis païses : China (50,8 %), Indonesia (9,0 %), Índia (8,0 %), Austràlia (7,4 %), los Estats-Units (7,0 %) e Russia (5,5 %) ; progressèt de 146 % en 47 ans (1973-2020) malgrat de baissas en 2015, en 2016 e en 2020, ont la crisa ligada a la pandemia de Covid-19 o faguèt caire de 4,8 %. L'AIE prevei que la produccion mondiala deuriá èsser establa entre 2018 e 2023, la baissa de la consomacion en Euròpa e America del nòrd essent compensada per son aumentacion en Índia e en Asia del Sud-Èst.
Son extraccion faguèt venir possible la revolucion industriala als sègles XVIII e XIX. Sa combustion engendrèt 44,0 % de las emissions de CO2 degudas a l'energia en 2019, contre 33,7 % per lo petròli e 21,6 % per lo gas natural. Per aténher l'objectiu de las negociacions internacionalas sul clima de manténer l'auça de las temperaturas en deçà de 2 °C respècte a l'èra preindustriala, caldriá globalament s'abstenir d'extraire mai de 80 % del carbon disponible dins lo sossòl mondial, d'aiçi a 2050.