Electron

Seccions transversalas dels primièrs orbitals de l'atòm d'idrogèn. Lo còde de colors representa l'amplitud de probabilitat de l'electron.

L’electron qu’ei ua particula elementària (qu’ei a díser que dinc a uei, pensan que ne se pòt pas dividir) o particula subatomica. Lo son simbòl qu’ei e-. Qu’ei ua particula fondamentau en quimia e en fisica nucleara : que participa aus ligams de las moleculas, a las reaccions quimicas e nuclearas. Qu’a tanben un ròtle important en electricitat, magnetisme, conductivitat termica, reflexion optica... Que participa a las interaccions fèblas, electromagneticas e gravitacionaus.

L’electron qu’a proprietats intrinsècas : ua carga electrica negativa de 1,6 × 10-19 Coulomb, ua massa de 9,1 × 10-31 kg[1] e un spin (1/2 o -1/2). Qu’ei implicat en mei d’ua aplicacion coma l’electronica, lo sodatge, los tubs catodics, los microscòpis electronics, la radioterapia, los lasèrs, los detectors a ionizacion gazosa, los accelerators de particulas...

  1. Las valors precisas que son definidas per la Conferéncia generau deus pes e mesuras

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne