Infinitiu

L'infinitiu es, amb los participis, una de la formas non conjuguada d'un vèrb; es definit tradicionalament coma un mòde. Lo tèrme ven del latin dels gramaticians modus infinitivus.

Per l’occitan coma per d'autras lengas, es la forma infinitiva del vèrb que figura dins los diccionaris (es pas le cas pel latin o lo grèc per exemple).

L'infinitiu existís pas dins totas las lengas. I a tanben de lengas, coma lo portugués, que l'infinitiu accèpta una forma conjugadas (veire Infra).