Maria Skłodowska Curie | |
---|---|
![]() | |
Naissença | 7 de novembre de 1867 Varsòvia, Polonha |
Mòrt | 4 de julhet de 1934 |
País d'origina | ![]() ![]() |
Conjunt | Pierre Curie |
Distincions | Prèmi Nobel de Fisica 1903 Medalha Davy 1903 Medalha Matteuci 1904 Prèmi Nobel de Quimia 1911 |
Signatura | ![]() |
Maria Salomea Skłodowska Curie (7 de novembre de 1867, Varsòvia - 4 de julhet de 1934, Passy) foguèt una quimista e fisiciana francopolonesa de la fin dau sègle XIX e de la premiera partida dau sègle XX. Formèt un pareu famós amb lo fisician francés Pierre Curie per sei descubèrtas sus la radioactivitat. En particular, descurbiguèt la natura fisica de la radioactivitat, dos elements quimics novèus (lo polòni e lo radi) e fondèt l'Institut dau Radi per desvolopar d'aplicacions medicalas de son trabalh. Durant la Premiera Guèrra Mondiala, se destrièt tanben amb la concepcion d'ambulàncias e de pòstes de radiologia que permetèron de melhorar lei suenhs portats ai soudats bleçats.
Arquetipa de la scientifica modèrna, Marie Curie recebèt plusors guierdons durant sa carriera. Lei pus coneguts son lei Prèmi Nobel de Fisica 1903 e de Quimia 1911. Pasmens, recebèt d'autrei recompensas prestigiosas coma la medalha Davy. Au nivèu personau, aguèt doas filhas dichas Irène Joliot-Curie e Ève Curie. La premiera, marida amb lo fisician Frédéric Joliot-Curie, contunièt lei trabalhs de sa maire e obtenguèt lo Prèmi Nobel de Quimia 1935. La segonda realizèt una carriera brilhanta coma escrivana e diplomata.
En parallèl de seis activitats scientificas, Marie Curie foguèt fòrça activa dins la defensa de la causa polonesa qu'aviá perdut son independéncia en 1795. Participèt ansin a l'universitat clandestina de Polonha e sostenguèt lei comitats propolonés en França. Viatjèt tanben mai d'un còp en Polonha per ajudar a la creacion d'institucions scientificas e transmetèt la lenga e la cultura polonesa a sei doas filhas[1].