Mont Saint Helens
| ||
---|---|---|
![]() .
| ||
Geografia | ||
Altitud | 2 549 m | |
Massís | Cadena de las Cascadas | |
Coordenadas geo. | 46° 12′ N, 122° 11′ O | |
| ||
Administracion | ||
País | ![]() | |
Region | ||
Subdivision | ||
Ascension | ||
Primièra ascension | ||
Via pus aisida | ||
Geologia | ||
Edat | 35000 ans | |
Ròcas | dacita, andesita, basalt | |
Tipe | estratovolcan | |
Activitat | Actiu | |
Darrièra erupcion | 2004 – 10 de junh de 2008 | |
Còde [1] | 321050 | |
Observatòri volcanologic | Observatòri volcanologic de las Cascadas |
Lo Mont Saint Helens (2 549 m) es un estratovolcan actiu de la cadena de las Cascadas al nòrd-oèst dels Estats Units d'America. Se situa a 154km al sud de la vila de Seattle, dins l'estat de Washington e a 80 km al nòrd èst de Portland, en Oregon. Lo puèg Saint Helens ten son nom d'un diplomat anglés portant lo títol de Lord St Helens. Aquel diplomat èra l'amic de l'explorador George Vancouver que faguèt una exploracion de la zona a la fin del sègle XVIIIen. Lo volcan, plan conegut per sas explosions amb emission de cendres volcanicas e de flux piroclastic, aperten a l'arc volcanic de las Cascadas qu'es un tròç de la Cencha de fuòc del Pacific que comporta aperaquí 160 volcans actius.
Le mont Saint Helens es celèbre dempuèi l'erupcion catastrofica del 18 de mai de 1980[1] que causèt la mòrt de 57 personas[2] en tot destruire 250 ostals, 47 ponts, 24 quilomètres de vias ferradas, 300 quilomètres de rotas e mai de 500 km2 de selva. Un resquilhatge de terrenh gigant faguèt passar l'auçada del volcan de 2 950 a 2 549 mètres[3] en tot desplaçar un volum de 2,3 km3 de matèria. Lo puèg foguèt remplaçat per un cratèr en forma de fèrre de caval d'una largor de 1,5 quilomètres[4].
Coma la majoritat dels volcans de la cadenas de las Cascadas, lo Saint Helens es un còn eruptiu constituït de lavas durcidas mescladas amb de cendres volcanicas e de pèira ponce. La montanha comporta de jaces de basalt e d'andesita traversats per mantun dòmas de lava constituïts de dacita. Lo pus grand d'aquestes, nomenat Goat Rocks dome formava le som d'abans de 1980 abans d'èsser per part destruit e remplaçat per un pus pichon.