Lo procès de sedimentacion es d'en primièr una lei fisica, ligada a la pesantor. De fenomèns biologics pòdon l'accelerar o lo réduire, intervenent per exemple dins los cicles ecologics e biogeoquimicsLa sedimentacion depend del contèxte geomorfologic, climatic, ecologic e de la velocitat de l'aiga.Una fauna especifica als sediments contribuí à leur nature, à leur mobilité et à la biodisponibilité des éléments qu'ils contiennent ; particules, nutriments, ou polluants. Les vers Polychaete typiques des vases des estuaires y contribuent, mais ils contribuent aussi a aérer les sédimentsLos polluents se pòdon comomlar dins la cadena alimentària e quitar lo sediment per tornar contaminar d'autres compartiments de l'ecosistèma, via la bioturbacion.Barratge bartit per blocar los sediments eissits de l'explosion del volcan Mt St Helens sus la riu Toutle (Estat de Washington, EUA).Los materials se pausan de biais diferent segon lor pes, caracteristica utilizada pels cercaires d'aur per prospectar los sediments, ont trobèron mai sovent de bilhas de plomb de caça que d'aurSediments remodelats per d'òbras sus las broas, pels corrents e contracorrents generada par las resclausadas e pels trebolums de las eliças de las barcassas (aval de la Haute-Deûle canalizada)La sedimentacion es a l'origina de las ròcas sedimentàrias, coma la greda e lo petròli que ten un ròtle màger dins lo cicle del carbòni.
Un sediment es un ensems de particulas en suspension dins l'aiga, l'atmosfèra o lo glaç e qu'acaba per se pausar jos l'efièch de la gravitat, sovent en sisas o venas successius. Un sediment es caracterizat per sa natura (composicion fisicoquimica), son origina, sa granulometria[1], las espècias que contenon e son eventuala toxicitat... La consolidacion dels sediments es a l'origina de la formacion de las sisas sedimentàrias rocosas.
La sedimentacion designe l'ensems des procès menant a la formacion de sediments. Se forma a bassa temperatura a la superfícia del glòbe, o per depaus dels produchs d'erosion (per exemple le sable, l'argila), o per precipitacion (per exemple las evaporitas), o per comol al fons dels oceans dels degalhs minerals dels animals o plantas mòrtas (per exemple la greda, la diatomita), o per d'autres proceses fregs.
↑Guillou N., Chapalain G., Leprêtre A. (2010) Interpolation spatiale des distributions granulométriques des sédiments de fond. CETMEF ed.
