Termodinamica

La termodinamica es una disciplina de la fisica qu'estúdia lei transferiments de calor e lei relacions entre aquelei transferiments e l'energia e lo trabalh dins lei sistèmas fisics macroscopics (es a dire leis objèctes « grands » e non lei moleculas o leis atòms). Per aquò, definís divèrsei variablas macroscopicas coma la temperatura, l'entropia, l'energia intèrna o la pression que permeton de caracterizar l'evolucion dau còrs estudiat e donc, indirèctament, lo comportament dau grand nombre de compausats microscopics que lo compausan.

A l'ora d'ara, lei domenis d'aplicacion de la termodinamica son fòrça nombrós e es una disciplina majora au sen dei sciéncias modèrnas e, subretot, au sen de l'engenhariá gràcias a sei liames ambé la quimia. D'efèct, es capabla de preveire lo foncionament d'un motor de combustion, lei transicions de fasa entre leis estats de la matèria, lo debanament corrècte o optimau d'una reaccion quimica, l'evolucion d'una matèria somés a una temperatura auta... etc[1]. De mai, dempuei la fin dau sègle XX, se desvolopa d'aplicacions dins lo domeni de la medecina e de la biologia[2].

Lo tèrme foguèt inventat e popularizat dins lo corrent dau decenni 1850 quand la termodinamica acomencèt d'aparéisser coma un camp d'estudi scientific novèu. Lo fisician britanic William Thomson (1824-1907), dich lord Kelvin, es sovent creditat de son invencion en 1849[3] [4] e son adopcion per la comunautat scientifica foguèt rapida. Aperavans, la disciplina èra estada fondada per lo Francés Sadi Carnot (1796-1834) qu'estudièt au començament dau sègle XIX lei transferiments de calor d'una maquina de vapor bastida per l'Anglés Thomas Newcomen (1663-1729) en 1703.

  1. (en) J.M. Smith, H.C. Van Ness, M.M. Abbott, Introduction to Chemical Engineering Thermodynamics, Edicions Mc Graw Hill (2005), ISBN 0-07-310445-0, OCLC 56491111.
  2. (en) Donald T. Haynie, Biological Thermodynamics, Edicions Cambridge University Press (2001), ISBN 0-521-79549-4, OCLC 43993556
  3. (en) Willian T. Kelvin, An Account of Carnot's Theory of the Motive Power of Heat – with Numerical Results Deduced from Regnault's Experiments on Steam, Transactions of the Edinburg Royal Society, XVI (1849).
  4. Sembla tanben que James Prescott Joule sigue de còps creditat de l'invencion dau tèrme.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne