Trobador

Un trobador^[1] èra un poèta cantaire durant l'Edat Mejana que composava, en lenga d'òc, de composicions literàrias e musicalas. Lo tèrme trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (auvernhat, gascon, lengadocian, lemosin, provençal, e tanben lo catalan). Aquesta tradicion lirica foguèt principalament iniciada en Occitània e en Catalonha, difusa oralament al pòble que sapiá pas parlar lo latin, que se desvelopèt progressivament en Galícia e en Itàlia del Nòrd. Lo tèrme "trobaire" es una fòrma alternativa, que ven d'una autra declinason del mot en occitan ancian.^[2][3] Benlèu, es mai utilizat per designar los escrivans de lenga d'oïl.^{[cal referéncia]} L'omològ femenin es la trobairitz.

1. ↑ «Troubadour» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicodòc. Congrès permanent de la lenga occitana.
2. ↑ Toscano, Reinat. Diccionari de lenga d'òc d’après lo parlar niçard. Auba Novèla. 
3. ↑ «Trobaire». Diccionari Catalan-Aranés. Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, Grup Enciclopèdia.