Lo raionament ultraviolet (var. ultravriulet[1]) es l'ensemble dei radiacions electromagneticas situadas entre la lutz visible e lei rais X. Descubèrt en 1801 per Johann Wilhelm Ritter, constituís un element important de la tecnologia modèrna gràcias a sei proprietats energeticas e esterilizantas. Dins la natura, leis ultraviolets son produchs per leis objèctes fòrça cauds coma leis estelas. Pasmens, la quantitat d'ultraviolets a la superficia de la Tèrra es largament reducha per l'absorpcion deis ultraviolets pus poderós per lo jaç d'ozòn. Leis ultraviolets residuaus an un ròtle important dins mai d'un ecosistèma coma fònt d'energia. Pasmens, en cas d'exposicion tròp importanta, pòdon encara aver d'efiechs negatius per leis organismes vivents (efiechs letaus dirèctes, aparicion de cancèrs...).