Votz

La votz es l'ensemble dels sons produchs pel frejament de l'aire dels palmons suls plecs dellaringe de l'èsser uman. La votz inclutz la paraula, lo crit, lo rire e lo cant. Per extension en el son emés pels animals. Lo mot, etimologicament, ven del latin vox.

L'estudi dels sons produchs per la votz se nomena la fonetica. Es una de las brancas de la lingüistica. Dins lo domèni de la medecina, l'estudi de la fisiologia e de la patologia de la votz e los sonhs de santat que li son donats son tractat dins la foniatria.

L'aparelh vocal o aparelh de la fonacion (ensemble dels organs que realizan la produccion vocala) realiza diferentas estapas permetent la conversion del buf en sons: la bufariá alimentada per l'aparelh respiratòri (contraròtlat e regulat pels sostens e le sistèma muscular abdominodiafragmatic); l'emission per l'aparelh de produccion sonor constituit pel laringe, cavitat mobila al tèrme de la traquèa ont s’encontran las còrdas vocalas que la vibracion modula fòrça rapidament lo debit (e la pression) d'aire, alara que los muscles larinjat permeton d'ajustar la nautor del son e dins una cèrta mesura le timbre (contengut armonic) ; l'amplificacion realizada per de resonators (faringe, cavitat buccala, las cavitats cranianas, la massa ossosa) ; l'articulacion, mercé al tèrme de la lenga, del vel de palais, de las gencivas superioras, de la incisivas superioras e dels dos pòts. Las cavitats bucalas e nasalas altèran lo timbre de la votz e un pauc la nautor : favorizan unas frequéncias pulsèu que d'autras segon lor forma e dimensions, e reagisson amb la cavitat larinjada.

La votz es un instrument a l’encòp dins sa foncion fisicoacostica de comunicacion amb l'autre, e dins sa foncion psicologica o de ligam a l'autre e a se meteis, donc dins sa foncion pragmatica e identitària.