Yiddish

Yiddish

יידיש
Parlat en	Estats Units, Israèl, Brasil, Belgica, Ucraïna, Bielorussia, Russia, Canadà, Argentina e autres
Locutors	≤ 600,000 (2021)[1]
Classificacion lingüistica
Lengas indoeuropèas Lengas germanicas Lengas germanicas occidentalas Aut alemand Yiddish
Estatut oficial
Oficial de	Republica Autonoma Josieva (Russia)
Minoritats significativas	Israèl e Diaspòra. Concentracion importanta: Nòva York, Bnei Brak e Anvèrs
Acadèmia	YIVO (de facto)
Estatut de conservacion
Atudat EXExtinct (Atudat) Menaçat CRCritically endangered (En dangièr critic) SESeverely endangered (En dangièr sevèr) DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu) VUVulnerable (Vulnerable) Segur NENot Endangered (Non en dangièr) ICHEL Red Book: Vulnerable Classada coma lenga vulnerabla (VU) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond
Còdis lingüistics
ISO 639-1	yi e ji
ISO 639-2	yid
ISO 639-3	yid
Ethnologue	yid
Glottolog	yidd1255
Linguasphere	52-ACB-g
ASCL	1303
IETF	yi

Lo yiddish (API: [ˈjiːdɪʃ]), de còps ortografiat yidish o jiddish, tanben nomenat judeoalemand, es una lenga germanica derivada de l'aut alemand, amb un apòrt de vocabulari ebrèu e eslau, que foguèt la lenga de las comunitats josievas ashkenazim d'Euròpa Centrala e Orientala.

De totas las lengas josievas, lo yiddish es aquela que coneguèt la pus granda expansion geografica : onze milions de personas, siá dos terces dels Josieus del mond, la parlavan abans la Segonda Guèrra Mondiala. Lo Genocidi dels Josieus pels nazis sonèt los classes d'aquesta lenga.

L'istòria del yiddish es devesida en quatre grands periòdes : lo preyiddish, fins en 1250 ; lo yiddish ancian, de 1250 a 1500 ; lo yiddish mejan, de 1500 a 1750 e lo yiddish modèrne, de 1750 a uèi.

1. ↑ «FAQs about Yiddish». Rutger University. Archiu de l'original del 15 de febrièr de 2021.