Onda

Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

N'onda a l'é na përturbassion ch'a bogia a travers un mojen, ëd fasson che an tuti ij pont lë spostament (o d'àutre quantità ch'a vario) a l'é na fonsion dël temp, antant che a minca moment lë spostament a l'é fonsion ëd la posission dël pont. Ël mojen an sò ansem a avansa nen ant la diression dël moviment ëd l'onda.

Ël moviment ëd l'onda a travers ël mojen a l'é l'arzultà dl'assion dle part sucessive dël mojen l'un-a an sl'àutra. Donca n'onda parèj a peul mach viagé ant un mojen elàstich. Se la partissele a fusso d'autut indipendente l'un-a da l'àutra, gnun-a onda a podrìa passeje a travers.
A-i son ëdcò d'onde ch'a l'han nen damanca d'un mojen material: a son j'onde eletromagnétiche, anté che le propietà ch'a vario a son ij camp elétrich e magnétich.

A-i son vàire tipo d'onde. Ij tipo pì comun a son j'onde trasversaj e j'onde longitudinaj, ma ëdcò d'àutri tipo a son osservà ëd frequent, për sòlit tanme combinassion d'onde trasversaj e longitudinaj.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne