Corona de su Regnu de Polònia e Granducadu de Lituània | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Motu: Si Deus nobiscum quis contra nos
"Si Deus [est] cun nois, chie [at a èssere] contra de nois?" | ||||
Datos amministrativos | ||||
Limbas ufitziales | polacu e latinu | |||
Limbas chistionadas | polacu, lituanu, rutenu | |||
Innu | Gaude Mater Polonia | |||
Capitale | Cracòvia (1569-1596) Varsàvia (1596-1795) | |||
Polìtica | ||||
Forma de Istadu | Monarchia | |||
Forma de guvernu | Monarchia ereditària (1569–1573) Monarchia eletiva (1573–1791 / 1792–1795) | |||
Nàschida | 1569 | |||
Càusa | Unione de Lublin | |||
Fine | 1795 | |||
Càusa | Sa de tres Ispartziduras de sa Polònia | |||
Territòriu e populatzione | ||||
Mannària màssima | 1.100.000 km² in su 1650 in su | |||
Populatzione | 12.000.000 in su 1772 in su | |||
Economia | ||||
Valuta | Złoty | |||
Religione e sotziedade | ||||
Religione de Istadu | Catolitzèsimu | |||
Religiones de minoria | Ortodossia, Luteranèsimu, Calvinismu, Ebraismu, Islam | |||
Sa Cunfederatzione is su 1714 | ||||
Evolutzione istòrica | ||||
Istadu antepostu | Regnu de Polònia | |||
Istadu imbeniente | Regnu de Prùssia | |||
Como est parte de | Bielorùssia Estònia Letònia Lituània Moldàvia Polònia Rùssia Ucraina |
Sa Cunfederatzione polacu-lituana (in polacu: Rzeczpospolita Obojga Narodów; in lituanu: Abiejų tautų respublika; in bielorussu: Рэч Паспаліта; in ucràinu: Річ Посполита; in latinu: Res Publica Utriusque Nationis), formalmente nodida comente Corona de su Regnu de Polònia e Granducadu de Lituània[1] o Repùblica de is Duas Natziones[2][3] e, a pustis de su 1791, Cunfederatzione de Polònia, fiat un'istadu federale cumpostu dae Polònia e Lituània guvernadu dae unu gurrei comunu in unione reale, chi agiat siat in calidade de soberanu de Polònia siat de granduca de Lituània.[4] Durante su perìodu in cale fiat esìstidu, fiat rennèssidu a divènnere una de is entidades natzionales prus populosas e mannas de Europa intre is sèculos XVI e XVII.[5][6] Insu tempus de tirada prus manna, a su cumintzu de su sèculu XVII, sa Cunfederatzione s'iscampiaiat pro unos 1.100.000 de km²[7] e in su 1772 faghiat registrare a livellu demogràficu una populatzione de unos 12 milliones de bividores.[8] Su polacu e su latinu nde fiant is duas limbas ufitziales, mentras intre is prus àteras prus ispainadas si contaiant su lituanu, su rutenu e su yiddish.
Sa Cunfederatzione aiat bidu sa lughe cun s'Unione de Lublin in su mese de trìulas de su 1569, ma sa Corona de su Regnu de Polònia e su Granducadu de Lituània fiant giai in un'unione personale de facto dae su 1386 cun sa coja de sa reina polaca Jadwiga e su granduca de Lituània Władysław, chi fiat istadu incoronadu re jure uxoris Władysław II Jagiełło de Polònia. Sa prima ispartzidura in su 1772 e sa segunda in su 1793 aiant menguadu in manera notàbile sa mannària de s'Istadu e sa Cunfederatzione diat isparèssere de is mapas de su continente europeu cun sa de tres ispartziduras in su 1795.
S'Unione possediat caraterìsticas medas ùnicas intre sos Istados canteapares: su sistema polìticu si distinghiat pro cuntrollos chìrdinos subra de su pòdere monàrchicu, gràtzias a unu sistema de leges (sejm) compidada dae sa nobilesa locale (szlachta). Custu sistema idiosincràticu, nointames antitzipadore de unos cantos sistemas modernos de democratzia[9] e comintzende dae su 1791 fatu a monarchia costitutzionale,[10][11] non fiat istadu capatzu de s'opònnere a is atacos de potèntzias lacanàrgias, sende chi s'agataiat iscuncordadu in currentadas polìticas internas cuntrapostas.[12] Cund totu ca is duos Istados cumponidores de sa Cunfederatzione ammuntaiant unu rolu uguale in sa gerarchia, sa Polònia costituait in manera sentzilla sa metade dominadora de s'unione.[13]
Intre sos aspetos prus caraterizadores de sa Cunfederatzione polacu-lituana s'agataiant livellos artos de diversidade ètnica e baliadura religiosa relativa, afiantzados dae s'atu de Varsàvia de su 1573.[14] In beridade, su gradu de libertade religiosa fiat variadu in su cursu de su tempus. Sa Costitutzione de su 1791 reconnoschiat su catolitzèsimu comente "religione dominadora", a diferèntzia de sa Cunfederatzione de Varsàvia, ma fiat ancora cuntzèdida sa libertade de religione.
A pustis de deghes de annos vàrios de prosperidade,[15][16] aiat acaradu unu tempus perlongada de declinu polìticu,[17][18] non prus militare e econòmicu.[19] Sa debilesa semper prus manna aiat portadu a sa partzidura de s'istadu intre is istados a làcana suos (Àustria, Prùssia e Rùssia) durante sa fine de su sèculu XVIII. Pagu in antis de s'iscontzu suo, sa Cunfederatzione aiat promulgadu una reforma massitza, gràtzias a s'introduida de sa Costitutzione de su 3 maju, sa prima a èssere codificada in s'istòria europea moderna e sa segunda in s'istòria de su mundu modernu (a pustis de sa de sos Istados Unidos).[20][21][22]