Back Antieke Egipte Afrikaans Altes Ägypten ALS ጥንታዊ ግብፅ Amharic Antigo Echipto AN Ijipiti Ukot Ikaan̄ ANN प्राचीन मिस्र ANP مصر القديمة Arabic مصر لقديمة ARY مصر القديمه ARZ প্ৰাচীন ইজিপ্ট Assamese
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Cun Egitu Antigu s'inditat sa tziviltade chi si fiat isvilupada oru-oru de su riu Nilu partende dae sos istrampos, in su sud e a sa làcana cun s'atuale Sudàn, fintzas a sa foghe in su mare Mediterràneu, pro un'istèrrida totale de unos 1000 km. Cun totu ca su territòriu fiat meda prus mannu, contende una parte manna fintzas de su Desertu Lìbicu-Nubianu, is aposentamentos umanos, giai dae is tempos prus remotos, si fiant isvilupados petzi in sa fasca birde e istrinta a oru de is ribas de su riu.
Giai dae su 3500 a.C., paris cun s'aventu de sa laurera, in piessignu su cultivu de su trigu, de s'orju e de su linu, s'arremonant aposentamentos umanos susetotus a longu de is ribas de su Nilu[1]. Is undadas cada annu de su riu, difatis, favoressiant su cultivu fintzas cun prus de una incùngia pro annu gràtzias a is fundaritzas fertiles meda chi su riu retirende·si·nche, lassaiat subra su terrinu. Custu aiat cumportadu duncas sa netzessidade de compidare, faghere canales e cunserbare sas abbas de manera de assegurare s'abbastu costante, siat pro su sustentamentu umanu, siat pro su de su bestiàmene e de is prantedos.
No est in s'esclùere chi sa matessi netzessidade cumplessa de dèpere pònnere fronte a is abbisòngios acapiados cun sa gestione de sa laurera, e mescamente, de sas abbas de su Nilu, apat favorèssidu sa formatzione de is primas comunidades subra unos cantos territòrios, nointames bene diferentziados politicamente e geograficamente individuàbiles. Tales entidades, a su sòlitu individuadas cun su tèrmine gregu de Nomos, si fiant costituias in pagu tempus in duas entidades geo-polìticas distintas e prus cumplessas. Aici mannu fiat s'importu de su riu Nilu, chi atraessaiat totu su paisu, chi fintzas is denumenatziones de custas duas macro-àreas faghent relatu a su riu: cunsiderende chi is mitzas de su Nilu, mancari in cuss'època non nodidas, depiant èssere in sud, tale si diat nàrrere s'Egitu Artu, mentras, a s'imbesse, s'àrea de su delta, cara a su Mediterràneu, diat èssere inditada che a Egitu Bàsciu.[2]
Culturas vàrias si fiant sighidas pare·pare in sa badde de su Nilu partende dae su 3800 a.C. in su chi est definidu Perìodu Predinàsticu. Una tzèurra de Istadu si podet reconnòschere, imbetzes, partende dae su 3200-3100 a.C. cun sa prima dinastia e s'unificatzione de is duas macro-àreas chi ant a abarrare, comente si siat, semper distintas a puntu chi durante totu s'istòria de su Paisu is soberanos diant fentomare intre is tìtulos issoro su de Sennores de is Duas Terras.
S'istòria de s'Egitu Antigu ammuntat in s'interi unos 4000 annos, dae su 3900 a.C. (cun su Perìodu Predinàsticu) a su 342 a.C. (cun su Perìodu tardu) e contat, dae su 3200 a.C., trinta dinastias regnantes reconnotas àrcheo-istoricamente. A custas tocat a nd'annanghere unas àteras, naradas de còmodu, sende chi faghent relatu a guvernos no autòctonos, prusaprestu frutu de invasiones o de arribbu a su pòdere de regnantes istràngios. Si contat duncas una de 31 dinastias, costituida dae res persianos, una de 32 dinastias matzèdone, chi contat petzi unu soberanu, Lisandru su Mannu, e una de 33 dinastias, mègius connota che a Dinastia tolemàica, nàschida dae s'iscontzu de s'impèriu de Lisandru.
Fintzas medas imperadores romanos, ocupadu s'Egitu, no aiant disdignadu de assùmere su tìtulu de faraone cun titoladura geroglìfica.