Back Giovanni Maria Angioy Catalan Giovanni Maria Angioy English Giovanni Maria Angioy French Giovanni Maria Angioy Italian Анджой, Джованни Мария Russian
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia 
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
| « S'ischit chi sa Sardigna no est mai istada indipendente e chi est semper istada oprimida o turmentada o impoverida in sas gherras pùnicas intre Cartaginesos e Romanos, posca dae Gotos, Visigotos, Vàndalos, Saratzenos, Pisanos, Genovesos, Aragonesos e Piemontesos, aende sufertu puru tres pestes pro su discòidu de su guvernu. [...] Cun totu s'amministratzione mala, sa paga populatzione e totu sos archilasòrgios chi arreent sa massaria, su cummèrtziu e s'indùstria, sa Sardigna bundat de totu su chi serbit pro su nutrimentu e su sustentu de sos abitantes suos. [...] Si sa Sardigna in un'istadu de afinu, sena guvernu, sena indùstria, a pustis de paritzos sèculos de disacatos, tenet tantas risorsas, bisòngiat de concruire chi, amministrada comente si tocat, diat a èssere unu de sos prus istados ricos de Europa, e chi sos antigos no ant tentu tortu de nos la presentare che a unu logu famadu pro sa mannesa sua, pro sa populatzione sua, e pro sa bundàntzia de sas produtziones suas. » | |
(Memoriale, 1799[1])
|
| Juanne Maria Angioy | |
|---|---|
 Pintura de Giuanne Maria Angioy | |
| Àteros nùmenes |
|
| Nàschida | 21 ledàmine 1751 Bono |
| Morte | 23 freàrgiu 1808 Parigi |
| Natzionalidade | sarda |
| Genitores | Mama: Margherita Arras Babbu: Pedru Nicolò Angioy |
| Alma mater | Universidade de Tàtari |
| Traballu | polìticu, rivolutzionàriu, giùighe de s'Udièntzia Reale |
| Contributos de importu | ghia de sos motos rivolutzionàrios sardos contra a su feudalèsimu |
Juanne Maria Angioy o Giovanni Maria Angioy, (Bono 21 ledàmine 1751 - Parigi 23 freàrgiu 1808) , est istadu unu polìticu, rivolutzionàriu, indipendentista e patriota sardu.
At ghiadu sos motos rivolutzionàrios sardos contra a su feudalèsimu, e a pustis de su degòlliu de su movimentu est istadu custrintu a s'esìliu, in Frantza in ue est mortu, in sa tzitade de Parigi, in su 1808.
- ↑ G.M. Angioy (a cura de Omar Onnis), Memoriale sulla Sardegna (1799), Cagliari, Condaghes, 2015, p.114